il chor 

Filosofia

La finamira da Cantus Firmus Surselva ei da cantar musica da chor ch’ei da situar denter la renaschientscha e la moderna. Sin quella via paran treis aspects fetg impurtonts, numnadamein: Interpretaziun, stil e scolaziun da vusch.

L’interpretaziun ei la punt denter chor ed auditori, pia l’idea principala, il “cantus firmus”. Tgei vul il componist dir? Co fa el quei e co savein nus dir vinavon quei?

Per survegnir cheu entginas rispostas eis ei necessari d’emprender d’enconuscher il componist, igl autur dils plaids e cunzun las cundiziuns, tradiziuns e la filosofia dil temps, pia il stil. Entras la scolaziun da vusch vulein nus emprender da capir e luvrar cun nos instruments ch’ein aschi individuals.

Agl auditori porscha il Cantus Firmus sper ovras fetg enconuschentas era “bijoux” fetg nunenconuschents e premaudiziuns.
Naturalmein ei la tgira dalla canzun romontscha in’ulteriura finamira da chor e dirigent. Quei succeda denton buca cun sedistaccar d’autras culturas, mobein cun seprofundar en talas per aschia vegnir pli datier alla nossa. En quei senn ha il chor cantau dils 99 entochen oz suandonts lungatgs:
romontsch, tudestg, franzos, talian, ungares, russ, svedes, norveges e latin. Las cantaduras ed ils cantadurs dil Cantus Firmus ein era interessadas/interessai da sviluppar la vusch, l’udida, las enconuschientschas da teoria e las habilitads da tedlar in sin l’auter. Il motor per quella lavur intensiva ei la fascinaziun per quei immens mund dalla musica. Clau Scherrer

Documentaziun

Ina documentaziun sur da nies chor anfleis vus cheu el format da pdf. Ei ha informaziuns sur da nossa cronica, filosofia ….
documentaziun pdf (400 kB)
broschura pdf (1.2 MB)